Equipament Cultural a La Casa de les Lletres

EQUIPAMENT CULTURAL A CASA DE LES LLETRES. Barcelona

Autors Projecte:

SUMO Arquitectes + T9s Arquitectes
+ Vora Arquitectura

Fitxa Tècnica:

Concurs: Juliol 2018
Client: Barcelona d’Infraestructures Municipals. BIM SA
Direcció: Can Batlló, Barcelona
Superfície: 5.800,00 m2

Colaboradors Concurs:

  • Eskubi-Turro Arquitectes (Estructures)
  • AIA Instal.lacions Arquitectòniques (Instal.lacions)
  • Guanes APA SLP(Control de Costos)
  • Dekra SAU (Simulació Energètica)
  • Territoris XLM (Planejament Urbanístic)

Permeabilitat, Dinamisme i Activació local.

Un edifici contenidor per a usos públics ha de ser molt versàtil perquè els usos poden variar en el temps, i alhora ha de singularitzar-se i tenir una identitat pròpia d’acord amb la seva vocació d’equipament públic, al servei de la ciutadania. Més encara en un paisatge com el que ens ocupa, el 22@, que es va omplint d’edificis corporatius de factura anònima, d’oficines repetides, de façanes contínues i vidrades, autistes al carrer…
Hem fonamentat aquesta singularitat per una banda en la posta en valor de l’edifici existent, de caràcter patrimonial, contenidor d’una història i un temps passat, i del diàleg d’aquest amb la nova façana, permeable, dinàmica i activa, que es diferencia així de la uniformitat dels edificis d’oficines de l’entorn. La nova façana referencia d’una manera sintètica les línies i la composició de l’antiga.
Aquesta façana permeable, profunda, és un mecanisme de protecció solar i alhora estructura, i dota els espais de treball de sortida a un exterior protegit, apropiable i actiu per a la distensió i treball col·laboratiu.

Carrer interior. En planta baixa, s’obre un vestíbul passant al centre, de doble altura, a mode de carrer interior i accés més públic a l’edifici. Aquesta entrada dóna valor al pòrtic central de la façana antiga i a
mode de carrer interior travessa l’edifici connectant el carrer i l’interior d’illa, en l’eix que s’allarga fins a la nau dels autobusos al carrer Ciutat de Granada, record del que va ser l’edifici.
Testers actius. Als extrems, els dos patis que configura la tanca preexistent ubicada al xamfrà, s’obren accessos addicionals per a usos més públics de l’edifici que es podrien obrir en horaris diferenciats: la Sala d’Actes, la Sala d’Exposicions i un espai per al Foment de la Lectura; un espai que es proposa nou, per ‘abocar’ els llibres i la lectura a la ciutat. D’aquesta manera, els patis es converteixen en extensió de les activitats de planta baixa i alhora en accessos propis a aquests usos en horaris diferenciats, podent-se tancar l’accés principal. Una circulació interior adaptada relliga les entrades laterals, els patis i el vestíbul central.

Actitud i Relació amb l’edifici existent.

Edifici doble. Es manté la volumetria de l’edifici de Transports i la seva integritat en façana carrer, i se li adossa un nou volum equivalent, amb la mateixa amplada, etc…
Contrast i diàleg. Dos volums amb dues façanes llargues, alhora en contrast i en diàleg. Per una banda el contrast d’un edifici tectònic versus un edifici lleuger, un edifici “pla” versus un de profund i permeable,
una façana simètrica versus una façana seriada. Però per altra banda, un diàleg que neix en el moment que l’edifici nou allarga les crugies existents i les formalitza en una façana que sintetitza, depura i reinterpreta la façana històrica des de la contemporaneïtat.
Xamfrà obert. El volum nou, adossat, s’alinea amb la façana posterior, generant un retranqueig que obre les cantonades de l’illa, com un gest d’obertura d’aquest interior, en el context de la superilla, en la que l’espai peatonalitzat flueix de manera indistinta entre el carrer i l’interior d’illa.
Posta en valor de l’edifici preexistent i del conjunt.  Un estudi acurat de l’estructura nova ens porta a la decisió de consolidar l’edifici mitjançant l’aportació resistent als esforços horitzontals, mitjançant la contribució de l’estructura del nou edifici. D’aquí la idea d’edifici bastida.
Enderroc innecessari. Així, entenem que no es justifica l’enderroc ni el manteniment “postís” d’una façana com a bambalina d’un interior nou. Ni des d’una valoració patrimonial (lectura de l’edifici complet, amb les seves quatre cares i els sostres interiors, la materialitat de les voltes, etc…) ni per una qüestió d’adaptació programàtica, ja que l’existent es tracta d’una nau diàfana, compartimentable, perfectament adequada per a la tipologia d’espais que requereix el nou programa d’usos.
Reducció de petjada ecològica. D’altra banda, segons un anàlisi de cicle de vida i de petjada ecològica, l’enderroc i la nova construcció no deixa de ser una despesa energètica innecessària. La petjada ecològica de la construcció d’un edifici convencional és del 30% de la seva petjada en el seu cicle de vida. Mantenir l’edifici existent en el seu conjunt permet reduir en un 35% la petjada ecològica
de l’obra.

Secció Constructiva

Comportament climàtic